TELEVISIÓ ACTUAL vs. TELEVISIÓ D'ABANS... És la televisió d'ara un perill per als nens?

Ja han passat molts anys des d'aquell 28 d'octubre de l' any 1956 en que Televisió Espanyola, l'única cadena de televisió del moment, començava a emitir de manera regular la seva reduïda programació, i no va ser fins uns anys més tard quan la majoria de la població va començar a poder disposar d'aquella desconeguda "capsa negra".

S'imagina algú viure sense televisió, desconnectat del món en que vivim?

Avui dia, que fins i tot ja s'està començant a introduir la televisió en 3D i que amb l'arribada de la TDT disposem de desenes de canals, ens pot sonar prehistòrica aquella televisió del principi, en blanc i negre i amb només dos canals. Però tot i això, que creieu que era millor, la televisió d'ara o la televisió d'abans?

Avui us proposem un debat sobre com ha canviat la televisió en els darrers anys, centrant-nos sobre tot, en la programació destinada als més petits, i en l'ús que en fem d'ella.

COMENCEM PEL PRINCIPI...

Si preguntem als nostres pares (nosaltres, que som un grup que va dels 18 als 23 anys), serà inevitable que ens parlin de sèries i programes com "Verano azul", "Los chiripitifláuticos", "El santo", "Un, dos Tres" o dibuixos que fins i tot nosaltres hem arribat veure com "Mafalda" "Tom&Jerry" "Heidy", "Marco" o "Los picapiedra". Ells mateixos reconeixen que potser veien coses que no eren adequades per a l'edat que tenien, però que llavors, era l'únic que hi havia.

Més tard, tothom parlaria de dibuixos animats com "Son goku", "Oliver i Bengi", "Los fruitis"... fins arribar a la nostre infància, en que qualsevol de nosaltres podria explicar els bons moments que vam passar miran "Les tres bessones", "Doraemon", "Pingu", "La banda del patio" "els Teletubies" "Pokemon" "Shin Chan" "Los Simpson" i de més.

I ARA? QUÈ ÉS EL QUE ELS MÉS PETITS VEUEN A LA TELEVISIÓ?

És un fet que cada cop estan prenent més força els dibuixos de manga japonès com Naruto. I com no, qui no ha sentit a parlar de Bob Esponja o el fenomen de Pocoyó?

Però els nens no es conformen només en veure dibuixos animats, i cada cop és més freqüent veure'ls mirar sèries com "Hanna Montana", "Patito Feo" o fins i tot veure les sèries i pel·lícules que fan per la televisió a les nits, on apareixen morts, assassinats i tota una sèrie d'escenes que podrien resultar desagradables fins i tot per a una persona major d'edat.

Com tots sabem, la televisió és un mitjà de comunicació molt important que arriba a totes les cases i que té molta influència sobre les persones, i encara més sobre els nens. 

                          

Els pares no poden controlar el que la televisió ofereix, però si decidir que és el que creuen que els seus fills haurien de veure i que no. Quants cops es deu repetir l'escena del pare enfeinat que engega el televisor al seu fill i el deixa allà davant, sol, i amb el control del comandament?

Com dèiem al principi, abans molts nens veien sèries o programes que no eren de la seva edat, perquè "era la única cosa que tenien", però avui dia l'oferta és mol variada, i evidentment, trobarem programació destinada per a edats diferents, i programació que fins i tot no valgui la pena veure en cap de les edats. Nosaltres creiem que es responsabilitats dels pares estar al corrent de que és el que veuen els seus fills a la televisó i assegurar-se de que el contingut és l'adequat per a l'edat. 

És molta gent ja la que defineix la televisió com "la capsa tonta", però nosaltres no hi estem d'acord. La televisió no deixa de ser una eina, i com passa amb tot, el que importa és l'ús que tu n'hi facis, i en aquest cas, que volem que els més petits en facin.

Si una cosa creiem que s'ha de recuperar de la televisió d'abans, és la capacitat que tenien aquells dibuixos o aquelles series de seure a una família sencera unida davant del televisor.

ABANS DE MARXAR...

Us deixem dos vídeos que ens mostren l' evolució de la televisió en un mateix moment: el d'anar a dormir.

"VAMOS A LA CAMA" amb la Familia Telerin
La Familia Telerín era un programa de Televisió Espanyola que s' encarregaba d' anunciar el final de la programació infantil y donar pas a la programació adulta.


">

El nou fenòmen de POCOYÓ
Pocoyó es una serie d' animació espanyola creada per David Cantolla, Luis Gallego i Guillermo García Carsi que narra les aventures d'un nen en edat preescolar que està descobrint el món i interactuant amb ell.


">

I vosaltres... amb quin dels dos us quedeu? 

Com sempre, us animem a que deixeu les vostres opinions i els vostres comentaris !