En aquesta entrada us presentarem el nostre projecte final. Hem escollit el Jclic perquè creiem que és una eina que ens proporciona molts de recursos i ens ajuda a captar l’atenció dels alumnes ja que es diverteixen a la vegada que aprenen.
Hem apostat per crear les activitats en llengua anglesa ja que pensem que és la llengua del futur i, a més, és molt més fàcil aprendre-la d’una forma dinàmica, amb imatges, jocs i sons.
El projecte està destinat a nens de primer cicle de primària. Consta d’una sèrie d’activitats que tracten sobre els següents continguts: frases simples, colors, números, parts del cos, menjars, parts de la casa, animals, dies de la semana, mesos i estacions, meteorologia i transports. Podeu accedir a les activitats Clic que hem creat clicant al següent link: http://dl.dropbox.com/u/13909623/indexbo.htm
A continuació us deixem un enllaç on expliquem com funcionen les nostres activitats!
Aquest conte és una joguina didàctica, dirigida a nens/es de primer i segon de primària, el seu objectiu principal és treballar els drets del infants, concretament el dret de l'autonomia i protecció, el qual, está esmentat a la convenció dels drets dels infants.
Avui us volem comentar una activitat de música molt interessant! Es tracta d'operes adaptades per a nens i nenes de primària. Es una activitat que duu a terme el Liceu des de l'apartat del Petit Liceu.
Aquestes òperes són arrenjaments de les operes dels grans compositors.Per exemple, hi ha en cartell El Superbarber de Sevilla (adaptació del barber de Sevilla). Amb aquesta activitat els alumnes poden veure i escoltar com sonen les parts més conegudes d'aquestes "petites òperes" i també aprenen música d'una forma diferent, la veuen, la viuen ja que a aquestes obres moltes vegades es demana participació del públic presisament per fer que interactuin amb l'obra.
Les obres les pot anar a veure tothom sense necessitat d'anar amb l'escola, però estàn indicades per a nens de primària i sovint son les escoles les que organitzen aquestes sortides pels seus alumnes.
Trobem que és una activitat molt interessant i constructiva que permet acostar i fer veure la música d'una forma diferent!
Ja han passat molts anys des d'aquell 28 d'octubre de l' any 1956 en que Televisió Espanyola, l'única cadena de televisió del moment, començava a emitir de manera regular la seva reduïda programació, i no va ser fins uns anys més tard quan la majoria de la població va començar a poder disposar d'aquella desconeguda "capsa negra".
S'imagina algú viure sense televisió, desconnectat del món en que vivim?
Avui dia, que fins i tot ja s'està començant a introduir la televisió en 3D i que amb l'arribada de la TDT disposem de desenes de canals, ens pot sonar prehistòrica aquella televisió del principi, en blanc i negre i amb només dos canals. Però tot i això, que creieu que era millor, la televisió d'ara o la televisió d'abans?
Avui us proposem un debat sobre com ha canviat la televisió en els darrers anys, centrant-nos sobre tot, en la programació destinada als més petits, i en l'ús que en fem d'ella.
COMENCEM PEL PRINCIPI...
Si preguntem als nostres pares (nosaltres, que som un grup que va dels 18 als 23 anys), serà inevitable que ens parlin de sèries i programes com "Verano azul", "Los chiripitifláuticos", "El santo", "Un, dos Tres" o dibuixos que fins i tot nosaltres hem arribat veure com "Mafalda" "Tom&Jerry" "Heidy", "Marco" o "Los picapiedra". Ells mateixos reconeixen que potser veien coses que no eren adequades per a l'edat que tenien, però que llavors, era l'únic que hi havia.
Més tard, tothom parlaria de dibuixos animats com "Son goku", "Oliver i Bengi", "Los fruitis"... fins arribar a la nostre infància, en que qualsevol de nosaltres podria explicar els bons moments que vam passar miran "Les tres bessones", "Doraemon", "Pingu", "La banda del patio" "els Teletubies" "Pokemon" "Shin Chan" "Los Simpson" i de més.
I ARA? QUÈ ÉS EL QUE ELS MÉS PETITS VEUEN A LA TELEVISIÓ?
És un fet que cada cop estan prenent més força els dibuixos de manga japonès com Naruto. I com no, qui no ha sentit a parlar de Bob Esponja o el fenomen de Pocoyó?
Però els nens no es conformen només en veure dibuixos animats, i cada cop és més freqüent veure'ls mirar sèries com "Hanna Montana", "Patito Feo" o fins i tot veure les sèries i pel·lícules que fan per la televisió a les nits, on apareixen morts, assassinats i tota una sèrie d'escenes que podrien resultar desagradables fins i tot per a una persona major d'edat.
Com tots sabem, la televisió és un mitjà de comunicació molt important que arriba a totes les cases i que té molta influència sobre les persones, i encara més sobre els nens.
Els pares no poden controlar el que la televisió ofereix, però si decidir que és el que creuen que els seus fills haurien de veure i que no. Quants cops es deu repetir l'escena del pare enfeinat que engega el televisor al seu fill i el deixa allà davant, sol, i amb el control del comandament?
Com dèiem al principi, abans molts nens veien sèries o programes que no eren de la seva edat, perquè "era la única cosa que tenien", però avui dia l'oferta és mol variada, i evidentment, trobarem programació destinada per a edats diferents, i programació que fins i tot no valgui la pena veure en cap de les edats. Nosaltres creiem que es responsabilitats dels pares estar al corrent de que és el que veuen els seus fills a la televisó i assegurar-se de que el contingut és l'adequat per a l'edat.
És molta gent ja la que defineix la televisió com "la capsa tonta", però nosaltres no hi estem d'acord. La televisió no deixa de ser una eina, i com passa amb tot, el que importa és l'ús que tu n'hi facis, i en aquest cas, que volem que els més petits en facin.
Si una cosa creiem que s'ha de recuperar de la televisió d'abans, és la capacitat que tenien aquells dibuixos o aquelles series de seure a una família sencera unida davant del televisor.
ABANS DE MARXAR...
Us deixem dos vídeos que ens mostren l' evolució de la televisió en un mateix moment: el d'anar a dormir.
"VAMOS A LA CAMA" amb la Familia Telerin La Familia Telerín era un programa de Televisió Espanyola que s' encarregaba d' anunciar el final de la programació infantil y donar pas a la programació adulta.
El nou fenòmen de POCOYÓ Pocoyó es una serie d' animació espanyola creada per David Cantolla, Luis Gallego i Guillermo García Carsi que narra les aventures d'un nen en edat preescolar que està descobrint el món i interactuant amb ell.
Com sempre, us animem a que deixeu les vostres opinions i els vostres comentaris !
martes, 19 de octubre de 2010
Quadern Virtual és...
Un altre mètode d’aprenentatge digital sorgeix del Departament d’Educació del Generalitat de Catalunya i el que vol aconseguir és introduir al món virtual els quaderns d’exercicis tradicionals. Els professorat a través d’aquests quaderns poden avaluar el progrés dels seus alumnes.
L’estructura:
Es distribueixen en un conjunt de fulls on apareixen unes preguntes i tot el material complementari de referència i per a consultar, aquestes preguntes també poden crear diàlegs entre el professor i alumne.
Cada quadern el trobem representat per un fitxer XML i d’element com imatges, videos, audios), el fitxer, segueix l’estandar QTI, que definex l’estructura de les fulles i preguntes del quadern.
L’aspecte:
Pot ser diferent segons com està estructurat és a dir, l’aparença ( colors, text, lletra, imatge...) que li donem. Els professionals decideixen com ho volen fer segons el tipus d’alumant tinguin.
Hi ha tres tipus:
- Estàndar. Tenen per aquesta aparença per defecte o omisió.
- Infantil. Tenen un disseny més visual.
- Formal. És més seria la seva aparença.
Tipus d’activitats:
• Selecció:
Són preguntes que s’ha d’escollir la resposta/es correctes d’una llista d’opcions.
• Ordenació
S’ha d’ordenar una sèrie d’elements que apareixen desordenats. Per a posar-los correcte s’ha de moure en posició adequada.
• Emplenar espais
Tracta d’emplenar els espais en blanc amb la resposta que cregui correcta. correctas.
• Arrastrar
Permet moure cada resposta cap a la posició correcta.
• Zones sensibles
Són preguntes en les que es pot marcar zones o unir punts d’una imatge o dibuix
• Dibuix
Són preguntes en que l’alumne pot dibuixar línies i polígons damunt una imatge.
A cada fulla es pot posar informació complementaria com a suport, ampliació o referència i també aquesta informació pot ser, d’audio, vídeo, codi HTML
És un lloc web on podem trobar un gran recull de llibres digitals, dirigits a les institucions educatives, aquest recurs permet crear llibres. Tothom que tingui accés al compte xtec pot accedir a la prestatgeria digital.
A la pàgina inicial d'aquesta hi trobem un menú on ens indica les diferents opcions de la prestatgeria, allí podrem escollir diferents opcions, una de les més importants és el catàleg de llibres: on hi trobem un gran nombre de llibres, ordenats pel que té l'entrada més recent.
També hi trobem les col·leccions: on podem trobar catorze col·leccions del nostre interes, us deixem una entrada d'una col·lecció que ens parla del medi ambient, aquí hi trobaràs molts llibres editats per diferents col·legis on treballen amb el medi ambient: http://phobos.xtec.cat/llibres/prestatgeria/#
Veiem diferenciats els llibres amb entrades més recents i amb els que tenen més pàgines.
També hi han els descriptors, aquest ens ajuden a buscar més ràpidament el tema o la matèria del nostre interes.
El Fòrum, el qual ens permetrà enviar missatges o suggeriments amb les nostres opinions.
Nosaltres creiem que aquest recurs és molt interessant per als educadors, ja que aquí moltes voltes hi podem trobar temàtiques que als llibres de text no les hi ha, així doncs com a futurs educadors pegueu-li un cop d'ull!
miércoles, 13 de octubre de 2010
Com tots sabem, les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) estan avançant a passos ajagantats i cada cop estan més presents en la nostra vida quotidiana. Sobre aquesta base, el projecte educat 1x1 pretén l’adquisició de les competències necessàries en la societat del coneixement; a través d’un projecte que implica noves dotacions a les aules (pissarres digitals interactives, més conectivitat wi-fi), la disponibilitat d’un ordinador portàtil per cada alumne i la substitució dels llibres de text clàssics per llibres de text en format digital.
Els principals avantatges que ofereix aquest projecte:
- La combinació ordinador+llibre de text digital ja és equivalent en preu als llibres de text.
- L’ordinador és una eina de treball i una finestra oberta a recursos il·limitats.
- La pissarra interactiva millora la capacitat de guanyar l’atenció dels alumnes i de transmetre información per part del professor.
- El llibre de text digitalno representa cap discontinuïtat amb respecte a la metodologia utilitzada avui.
- Es pot pensar, per tant, en un objectiu de gratuïtat dels llibres de text per la via de la utilització dels llibres en format digital i el model 1x1.
Aquest projecte s’ha posat en marxa aquest darrer curs 2009-2010 a mode de prova en alguns centres d’educació secundària (amb 10.000 alumnes, preferentment de Primer Cicle, repartits en uns 200 centres catalans).
Els Objectius del desplegament 2009-2010 són els següents: Explorar i avaluar comparativament les diferents alternatives tecnològiques disponibles al mercat, avaluar els problemes de desplegament, obtenir informació de “feed-back” consistent i fiable, “entrenar” el model operatiu per a la futura gratuïtat dels llibres de text en versió digital, llançar un clar missatge a la societat amb relació a la utilització de la tecnologia en la educació i a la gratuïtat del llibre digital i…
El subministrament d’una base per a l’educació dels alumnes en la “vida en un món connectat” i situar Catalunya en el grup de països capdavanters en l’ús de les TIC a l’educació.
Sembla ésser que aquest projecte tira endavant i en aquest curs 2010-2011 s’han adaptat més infraestructures i s’han adquirit més ordinadors.
No podem donar per finalitzat aquest bloc informatiu sobre el projecte 1x1 sense fer una petita menció a aquella part de la societat que està “en contra” de la incorporació de les TIC a l’educació, perquè com sol passar, no tothom hi està d’acord. Aixó doncs, sorgeixen les típiques qüestions... en un futur els nens no sabran escriure a mà? No existiran llibres en paper? Estarà basat absolutament tot en màquines? Deu ser bo per ala salut estar tot el dia davant d’un ordinador? etc. etc...
Podem dir que aquestes preguntes o opinions provenen de la por de les persones a fer un pas endavant, a acceptar el progrés tecnològic i l’incorporació d’aquest en el nostre dia a dia. Nosaltres creiem que de vegades hem d’arriscar-nos, és a dir, provar d’incorporar novetats a la nostra vida, encara que penssessim que no tot són flors i violes i que possiblement no surti bé podem mirar endarrera i veurem que si els nostres avantpassats no haguéssin arriscat, tampoc no haurien progressat.
